Amb qui s’ha casat políticament Carles Puigdemont?

Ens els últims quatre anys CiU, amb en Carles Puigdemont al capdavant, ha governat Girona tot i tenir una minoria de regidors en el ple. Ho ha fet després d’una victòria clara però insuficient a les eleccions del 2011. Amb només 10 regidors, ell passejant més pel Parlament que per la ciutat i la Coralí Cunyat més pel Senat que per la Plaça del Vi, el dia a dia de la ciutat ha comptat a la pràctica amb 8 responsables d’àrea. Una realitat que contradiu les paraules del propi alcalde quan es presenta a la reelecció afirmant que el debat electoral girarà entre un suposat “govern sòlid” (el seu) i una alternativa d’esquerres que avui sembla que només pot liderar la CUP-Crida per Girona.

De quin Govern sòlid parla el sr. Puigdemont? D’una àrea de joventut que ha desaparegut en els últims quatre anys? D’una regidoria de medi ambient que reivindica la producció d’uns imants de nevera com a llegat polític? D’un Govern que s’ha dividit en més d’una votació referent a la necessitat que Catalunya sigui un país independent? O fa referència al seu aliat estratègic, encara que silenciat, dels últims quatre anys: el Partit Popular (PP?)? És aquest el sòlid govern de referència de l’alcalde? L’aliança del partit de Pujol i del partit de Rato? El pacte que ens ha conduït on som a nivell de país i d’Estat? Repassem l’hemeroteca.

CiU i el PP han acordat les principals polítiques de la ciutat en els últims quatre anys. Una veritat com un temple. Bé, ells dos i els trànsfugues. Cert. A tall d’exemple, quatre propostes centrals aprovades gràcies a aquesta sòlida aliança conservadora: l’ordenança de la civilitat (de les més restrictives del país), la compra del Fons Santos Torroella (una hipoteca per anys), les ordenances i els pressupostos (al fons a mà dreta) o el Pla Especial de Les Pedreres (sense consens de ciutat ni de barri). Tot des d’uns despatxos on no sabem què i com s’ha pactat. Unes aliances que han vingut en paral·lel a les propostes que fèiem des d’altres grups municipals que, massa sovint, han estat desateses. El casori del sr. Puigdemont amb el PP ha estat com el de les grans estrelles del rock: sense fotografies però pel boc gros i sense contemplacions. Per tots els mitjans. Sense cap autocrítica.

És per això que em sembla lògic pensar que fer l’aposta per CiU a la ciutat és fer-ho també perquè el PP compti amb més quotes de poder a la ciutat. I ho dic en base a l’experiència. Perquè en el fons el sr. Puigdemont no parla de “solidesa” sinó d’ordre i d’immobilisme. Que res es mogui i tot continuï igual. I en això, la sintonia entre Puigdemont i Veray és total. Alguns preferim, però, una lleugera aventura que sigui alè de canvi. Per fer net. Per posar les persones, la justícia social i les igualtats al bell mig de la ciutat. I a Girona i arreu, ja se sap, que això no es pot de la mà del Partit Popular. Solidesa? Un altre dia parlarem d’Unió.


lluc  @llucsalellas


Anuncis

5 pensaments sobre “Amb qui s’ha casat políticament Carles Puigdemont?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s