1 de maig. Pel repartiment del treball i la riquesa

Ja hi tornem a ser. 125 anys després d’aquells primers 1 de maig al nostre país, avui tornarem a sortir al carrer. Com a classe treballadora que som. Per defensar els drets socials i laborals de les classes populars del nostre país. En clau nacional i de gènere també. Com no pot ser de cap altra manera. I ho farem després d’haver participat en la cursa que organitza l’ACAPS en solidaritat amb el Poble Sahraui i abans de participar en el dinar que es fa a Mas Ramada per reivindicar la mobilitat amb bicicleta i el Sector Est. Un dia mogut. A les 11 esmorzarem i farem una acció davant la Cambra de Comerç en un acte organitzat per la COS i la IAC. Posteriorment hi haurà les mobilitzacions de les 12h. La històrica que surt de la Plaça Independència i l’Anticapitalista que sortirà des del Punt de Trobada de la Rambla. Com en un dia de vaga general (que ja tocaria fer-ne una), el més important és que tots i totes sortim a mobilitzar-nos pels nostres drets. Adaptant les paraules del poeta, que cadascú es manifesti com bonament li plagui i via fora que tot està per fer i tot és possible.

Ens veiem als carrers. Us deixo el manifest redactat per l’esquerra independentista de Girona per aquest 1r de Maig.

Manifest Des de fa 125 any es commemora el dia internacional dels treballadors i les treballadores, una diada que es remunta al Chicago de l’any 1886 i en què s’homenatja als anomenats màrtirs de Chicago. En aquella època la lluita era per unes condicions dignes de treball i per la jornada de laboral de 8 hores diàries. Les lluites i reivindicacions van acabar amb repressió i l’assassinat de sindicalistes en lluita. Més d’un segle després, a l’Europa del capital i la crisi econòmica les condicions laborals de la classe treballadora en el seu conjunt han empitjorat. Les reformes laborals que han impulsats les cúpules patronals amb el suport de les institucions de la Troica (Banc Central Europeu, Fons Monetari Internacional i Comissió Europea) s’han traduït en un enduriment de les condicions de treball i en el foment de la flexibilitat i la precarietat laboral. Treballar més i guanyar menys, o en d’altres paraules: treballar per ser pobres. L’aliança entre patronals, Troica, banquers i partits polítics neoliberals ha estat un atac frontal a la classe treballadora, i als Països Catalans la suma de la crisi econòmica i la pèrdua de drets laborals i socials en el seu conjunt ens ha situat en el mapa de les desigualtats. El 20% de la població del nostre país viu per sota del llindar de la pobresa, tenim un atur que voreja el 20% i més d’un 50% d’atur juvenil, que afegit al problema dels desnonaments i la pobresa energètica ens situa com una de les societats més desiguals del continent europeu. Rebel·lar-se contra les injustícies del capitalisme és una obligació moral, i treballar per construir un nou país sobirà, més lliure i just és una oportunitat que ens brinda la història i que no podem desaprofitar. El procés sobiranista que viu el nostre país ha d’anar acompanyat d’un procés de construcció d’una societat justa en la lluita contra el capitalisme, que respecti els drets laborals i socials de les persones així com els drets ecològics de la naturalesa i els drets humans. Independència i socialisme! Per la sobirania econòmica i nacional! Fem fora la màfia patronal


lluc  @llucsalellas


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s