Nomenclàtor i espai públic, una eina per al reconeixement de les dones

Vull començar aquest article amb un agraïment, conscient que a l’hora d’esciure’l estic aprofitant la feina realitzada per la Puri Molina a l’ombra de la Xarxa Dones Girona i en col·laboració amb la mateixa Xarxa. Així que, abans de res, gràcies Puri.

El nomenclàtor és el conjunt de noms amb què un territori, en aquest cas Girona, bateja el conjunt dels carrers, places, avingudes… però també les biblioteques, escoles, sales o edificis. Pot incloure, entre d’altres, noms de països, ciutats o pobles, d’accidents geogràfics, d’oficis, de tradicions, de fets històrics, de plantes o d’animals; però habitualment inclou sobretot noms de persones concretes. Són, en teoria, personatges d’un cert relleu que han excel·lit en algun camp i sovint amb un tipus de vinculació a la localitat. Per això, en certa manera, podríem dir que és un reflex de la història de la localitat. No és però, un reflex neutre, objectiu. És, de fet, un reflex del poder, ja que habitualment qui ha donat noms a carrers i altres espais de la ciutat no ha estat la ciutadania sinó la classe governant que ha aprofitat aquests espais per honorar persones properes als seus cercles i afines a nivell ideològic. En una societat patriarcal com la nostra, doncs, els nomenclàtors són sexistes, androcèntrics, de la mateixa manera que ho és la història que ens han explicat i que coneixem, que silencia i fins i tot tergiversa el paper que han tingut les dones al llarg dels anys en la societat.

El nomenclàtor de Girona és un clar reflex de tot això i per això és un mal reflex de la nostra història i, sobretot, és profundament sexista. Ho és en molts sentits. Ho és perquè del total de 936 carrers, 360 són dedicats a persones i només 56, un 16%, ho són de dones. Ho és perquè fins i tot els noms dedicats a oficis són en masculí (perquè no hi ha cap carrer dedicat a oficis tradicionalment desenvolupats per dones com les filadores, costureres, llevadores o per exemple a les obreres de la Grober?) Ho és perquè entre aquests trobem sobretot noms de mares de déus (11), santes (6) i religioses (6)… És a dir, perquè, a sobre, la imatge que ofereix de les dones és pobra i tergiversada (prop de la meitat dels carrers dedicats a dones, ho són per a dones vinculades a la religió).

De forma més que justificada, doncs, l’anomenat Pla de Polítiques de Dones de Girona 2011-2015, va incloure una acció en aquest sentit: “Continuar treballant per la nomenclatura paritària als carrers de la ciutat. Concretar a curt termini una llista de noves denominació; alhora, canviar i renovar les plaques d’alguns carrers, amb el nom de persones d’actituds moralment qüestionables“. A hores d’ara, però, el govern actual encara no ha fet res en aquesta línia. Veient el desinterès per part del govern, la Xarxa Dones Girona ha estat liderant la proposta, s’ha reunit amb el regidor Carles Ribas i ha el·laborat un llistat de dones a qui es podria dedicar un carrer, plaça o el que calgui. Del regidor, en va obtenir el compromís per crear la “Comissió de nomenclàtor” en el marc de la qual es proposarien noms per formar-ne part. Un compromís que, a dia d’avui, encara està per complir. A Girona, però, es continuen posant noms als carrers, l’últim, una plaça dedicada als Manaies (“casualment” una organització que discrimina les dones). Però més enllà del cas dels Manaies, podem comprovar com, des de 2011 (any en el qual es va aprovar el Pla de Polítiques de Dones) s’han posat nom a 10 nous carrers. D’entre aquests, 7 dedicats a homes, cap a una dona. Simplement, indignant. Continua la tendència androcèntrica i el govern suma un nou incompliment en un pla que va aprovar a principi de mandat, tot i que probablement no apareix com a tal a la flamant web Govern obert.

Està clar que les dones hem patit un importantíssim greuge històric en el nomenclàtor gironí. Però pel que sembla el govern actual no té massa interès a posar-hi remei. Fa tot just uns dies, la Xarxa Dones Girona, va presentar una moció feminista un dels punts de la qual exigia la creació de la “Comissió de nomenclàtor” i la priorització dels noms de dones per al nomenclàtor de Girona. Des de la CUP, fa temps que reclamem la necessitat de canvis en el nomenclàtor que a més de sexista, inclou noms heretats del franquisme i de persones que poc han fet per merèixer tal distinció. Per això també apostem per la creació d’aquesta comissió i per l’organització de processos participatius alhora de decidir els criteris que han de guiar el nomenclàtor i els noms que en formaran part. Al mateix temps, però, reclamem l’aplicació d’una mesura de discriminació positiva que prioritzi els noms de dones fins que no s’assoleixi la paritat, superant el greuge històric que hem patit les dones en el nomenclàtor. Us asseguro que de dones que s’ho mereixen no ens en falten. De fet, la mateixa Puri Molina, n’ha elaborat una llista de més de 30 amb criteris com l’aportació a la cultura catalana, la petjada feminista, la rellevància internacional, el llegat de progrés a la història de la humanitat o la proximitat geogràfica. Un dels criteris que utilitza l’Ajuntament és el de no dedicar carreres a persones encara vives, doncs bé, una de les persones que figura en aquesta llista i a la qual, malauradament, ja podem dedicar-li un carrer o plaça és Teresa Rebull, cantautora de la Nova Cançó i activista política exiliada pel franquisme.

Una altra forma d’esmenar l’oblit històric que hem patit les dones en l’espai públic a Girona és la de recordar i fer recordar el paper de les dones en la història. Un exemple podria ser el cas de la plaça Santaló que ocupa l’espai on hi havia hagut el Convent de les Adoratrius, que entre 1940 i 1944 va ser la presó de dones acusades de ser del bàndol republicà (a la fi de 1940 hi havia 1.416 dones empresonades). L’edifici del convent ocupava l’illa de cases compresa entre els carrers Ronda Sant Antoni Maria Claret, Ultònia, Bisbe Lorenzana i Joan Maragall. En aquest espai s’hi podria col·locar un plafó informatiu explicant-ne la història i fent èmfasi en el paper de les dones republicanes i en com van ser especialment represaliades.

En definitiva, cal que Girona reconegui el valor passat i present de les dones i l’espai públic és un bon lloc per fer-ho, tant a través del nomenclàtor com explicant el paper de les dones en la història i en la construcció de la societat. Des de la CUP seguirem treballant per esmenar aquest greuge històric.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


Anuncis

Un pensament sobre “Nomenclàtor i espai públic, una eina per al reconeixement de les dones

  1. Molt d’acord!!! Un excel·lent article i una necessària reivindicació. Molt d’acord, entre ben segur altres noms que ha proposat la Puri, la de dedicar un carrer a la Teresa Rebull.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s